L'escola amb risc

Hi havia una vegada una escola que era en un lloc molt bonic i agradable.

Al darrera hi havia un institut i al davant, una piscina.

Era una zona molt tranquil·la.

Els caps de setmana trobava molt a faltar els nens i les nenes, però gens ni mica aquells cotxes horribles

que tant la preocupaven, perquè veia que cada dia feien més disbarats.

Quan ets a casa o a l’escola és més difícil tenir un accident; en canvi, al carrer,

s’hi corre molt perill amb els cotxes i camions voltant pertot arreu, sobretot quan has de travessar un carrer.

L'escola veia per les finestres que a segons quines hores el carrer s'omplia de cotxes i de vianants.

Tots venien de cop, a la mateixa hora. i encara que mai no havia vist un accident davant seu, sabia que altres centres escolars sí que n' havien viscut algun i amb molta tristor, per cert.

Quasi tota la canalla creuava la calçada pels passos de vianants

-el lloc més segur, és clar- per arribar a l'escola, però hi havia nens que passaven pel bell mig del carrer.

I els cotxes… Ui els cotxes! Quina por! Molts anaven atabalats per arribar a l'hora. Uns aparcaven a l’inrevés, els altres, al mig del carrer.

Els nens baixaven pel cantó equivocat; alguns cotxes s’aturaven sobre el pas de vianants tot dient:

- És només un moment, és un moment -,

però l'escola sabia que és també en un instant quan passa el que mai no ha passat.

 

A vegades hi venia un policia,

però si era al pas de vianants no podia pas estar renyant els cotxes que ho feien malament.

Afortunadament, però, hi havia moltes persones que venien feliçment una mica abans d'hora,

aparcaven en un lloc en què no molestaven i caminaven tranquil·lament fins a l'escola.

Altres eren més gandules i volien arribar tan a prop com fos possible;

si haguessin pogut entrar al pati de l'escola, ho haurien fet.

Un dia, van decidir entre tots que ja n'hi havia prou;

que el risc era allà cada dia i que s’esforçarien perquè anar a l’escola fos un moment sense cap risc,

abans que passés alguna desgràcia.

Però, com sempre en tots els contes, hi havia algun dolent, i aquest era un cotxe que mentre els altres intentaven no molestar, ell aparcava cada dia on volia.

El policia el va avisar diverses vegades, però no en va fer cas.

Així, doncs, finalment un dia el policia li va posar una denúncia.

Va haver de pagar diners, cosa que el va fer pensar que el millor per a tots plegats era respectar les normes.

Des de llavors i fins ara, pots anar a aquesta escola sense que els cotxes et destorbin ni et facin passar situacions de risc.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.